14 LA POBLACIÓ D'ESPANYA I DE CATALUNYA
ÍNDEX
14.1- La població espanyola i la seva distribució
14.2- L’evolució de la població espanyola
14.3- Els moviments migratoris a Espanya
14.4- La immigració estrangera a Espanya
14.5- L’estructura de la població espanyola
14.6- La població de Catalunya
Espanya és un pais poc poblat si ho camparem amb altres països europeus. Tot i aixó a partir del segle XX la població espanyola ha experimentat un gran creixment. A la primeria del segl XX Espanya no arribava als 19 milions d’habitants, mentre que actualment compta amb gairebé 47,5 milons d’habitants. Els trets que han caracteritzat l’evolució més recent de la població espanyola són la devallada de la natalitat, l’elevada esperança de vida i la presència d’una elevada immigració. També cal considerar les profundes transformcions socials de resultes de la incorporació de la dona al treball remunerat, els nous models de vida urbana i els canvis en l’estructur familiar.
14.1- La població espanyola i la seva distribució
Espanya té una població pròxima als 47,2 milions d’habitants, dels quals 7,5 milions d’habitants són catalans. Si agafem com a referència la densitat de la població per estudiar la distribució de la població al territori espanyol veurem que es distribueix d’una manera molt desigual. Les zones més densament poblades es troben a la perifèria peninsular o a zones pròximes de la perifèria. Les zones menys poblades es troben a l’interior i les densitats més baixes es troben en zones muntanyoses. L’alta densitat de Madrid és deguda al fet de ser la capital de l’estat, l’elevada densitat s’explica pel desenvoupament que hi tenen les activitats industrials i els serveis. A l’interior de la Península les zones agrícoles de secà i les zones de muntanya han anat perdent població.
14.2- L’evolució de la població espanyola
A Espanya, el model de transició demogràfica es va iniciar tard respecte a altres països europeus.
Règim demogràfic antic: fins al comerç del segle XX, la taxa de natalitat era elevada, també ho era la de mortalitat.
Règim de transició demogràfic: Des del 1900 fins al 1975 la mortalitat va començar a disminuir de manera continuada.
Règim demogràfic modern: A partir del 1975 la taxa de natalitat va caure de manera espectacular.La dinàmica actual de la població espanyola es caracteritza per uns valors molts baixos de la natilat i de la mortalitat.
La taxa de natalitat:La disminució de la taxa de natalitat (10,5%) es comprèn millor si s’analitza la taxa de fecunditat,perquè,si la població és jove ,el percentatge de dones es més alt des del 1981,la fecunditat ha estat inferior al nivell de remplaçament (2,1 fills per dona).el 2011 el nombre mitjà era d’1,38
La taxa de mortalitat:La taxa de mortalitat a Espanya presenta valors molt baixos (8,4%0).Les tres causes principals de mort per grans grups són:malalties del sitema circulatori, tumors i malalties de sistema respiratori
14.3- Els moviments migratoris a Espanya
Les raons de l’emigració espanyola en el passat són moltes però la més important és l’economia. La necessitat de trobar una feina per superar la situació de pobresa i obtenir unes condicions de vida millor.L’emigració exterior espanyola va tenir lloc entre mitjans del segle XIX i la crisi econòmica del 1975. Les destinacions principals van ser:L’Àmerica llatina i L’Europa occidental.
A més de l’inici de la industrialització va permetre que els vaixells de vapor transportessin més persones i que els viatges fossins menys arriscats. L’emigració de l’Europa occidental procedia de totes les regions espanyoles, els països de destinació van ser preferentment Alemanya, Suïsa i França.
La migració més important a Espanaya va ser l’èxode rural de població camp-ciutat i cap a les regions industrials. Encara que es va iniciar tímidament a la darreria del segle XIX. Els emigrants eren pagesos que abandonaven les zones rurals davant de l’augment de població i la mecanització del camp. L’emigració del segle XXI és diferent a la que hi va haver en el passat. Els espanyols s’han vist obligats a sortir del país per falta de feina, la situació de desocupació repercuteix en treballadors de diferents àmbits i de totes les edats.
14.4- La immigració estrangera a Espanya
A partir de la dècada dels 90, Espanya s’ha convertit en un país d’immigració, les expectatives de feina van desencadenar una arribada d’immigrants. Actualment els residents immigrants a Espanya determinen el 12,2% però la falta de feina ha provocat que molts immigrants hagin de tornar al seu país. La immigració que arriba a Espanya es pot classificar en tres grups: La immigració econòmica laboral, la immigració d’alt nivell i estudiants i l’immigració residencial. Un altre grup d’immigrants el formen els refugiats, perseguits per motius polítics, ètnics o religiosos. Malgrat tot encara continuen arribant immigrants, alguns ho fan per reagrupar la família que anteriorment havia marxat del país i d’altres per motius de feina o estudis. Tot això també té conseqüències com ara l’augment de població, la contribució al pagament de pensions, la disponiblitat de mà d’obra i la diversitat cultural. Després d’anys de davallada de la immigració a Espanya l’any 2011 va ser l’any que va entrar més immigració, 5443 per ser exactes en canvi l’any 2010 tan sols van entrar 3632. Les ciutats de Ceuta i Melilla van ser les que més immigrants van rebre.
14.5- L’estructura demogràfica: edat i sexe
La distribució per edats de la població espanyola mostra una estructura envellida, això ho causa les altes taxes de natalitat i l’alta esperança de vida. En el 2011 la distribució és mostrava així: joves de fins a 15 anys 15,8%, població entre 16 i 64 anys 67,1% i la població major de 65 anys 17,1% dels habitants espanyols. L’augment de la població envellida repercuteix en el repartiment de les pensions, la sanitat i el serveis d’atenció especial. A Espanya pel que fa la distribució segons el sexe,sempre hi ha agut més dones que homes, malgrat que neixin més nens que nenes són les dones les que arriben als grups de més edats.
Per saber el grau de desenvolupament d’un país cal conèixer l’estructura econòmica, es a dir, quanta població treballa i en quins sectors econòmics ho fa. A Espanya el 60% de la població treballa, està a l’atur ho busca la seva primera feina. El 68,% de la població activa són homes i el 52% són dones. L’estructura espanyola econòmica ha variat amb els anys. Actualment és la pròpia dels països desenvolupats: sector primari, sector secundari i sector terciari. A Espanya s’han registrat taxes d’atur molt altes quan la demanda de feina no ha anat paral·lela a la creació de feina. En el 1994 l’atur va arribar al gairebé al 23% d’aturats. Des de llavors la creació d’ocupació ha estat una prioritat, sobretot en el sector de serveis i la construcció. En el 2008 quan va començar la crisi va voltar el 20% d’aturats, la manca de feina crea un problema greu en els diferents grups socials i obliga a què un nombre de joves determinat hagi d’emigrar a l’estranger. Amb la finalitat de conciliar la vida laboral amb la vida familiar, a Espanya es regulen una sèrie de permisos i reduccions de jornada per atendre als fills. La llei d’igualtat per cuidar als fills va entrar en vigor l’any 2007. Des de llavors, la Seguretat Social concedeix un permís de partenitat de 13 dies, perquè el pare pugui cuidar el seu fill o filla. Aquest permís el poden sol·licitar tots els treballadors.
14.6 La població de Catalunya
Catalunya té una població d’uns 7.5 milions d’habitants, que representen un total del 16% de la població espanyola i una densitat mitjana de 234,8 h./Km^2. Les característiques de la població catalana són: la distribució iregular al territori, la lleugera disminució de la natalitat, l’esperança de vida elevada i l’arribada d’immigrants. Històricament Catalunya ha estat una terra d’acollida d’immigrants. Des de la dècada dels 90 i fins l’any 2007, l’arribada de la població immigrant va experimentar un creixement incessant. Les bones perspectives econòmiques de Catalunya compartides amb uns altres països europeus, van arrelar profundament en les motivacions de la població immigrant. Aquestes persones deixaven el lloc d’origen amb l’objectiu de trobar feina i millorar les seves condicions de vida. Cal destacar-ne els aspectes següents: Quants són, d’on vénen, on treballen i l’impacte demogràfic a Catalunya. Segons les projeccions la població espanyola anirà en augment. Es preveu que l’any 2030 Catalunya tindrà una població que superarà els 8,5 milions d’habitants. Els factors principals d’aquest creixement de població continuarà sent la recuperació de facunditat i també l’allargament d’eperança de vida. Es preveu que l’esperança de vida a Catalunya seguirà augmentant durant les pròximes dècades. Les dones arribaran als 84-88 anys al 2030, entre quatre i sis anys més que l’esperança de vida masculina.
